El primer congr�s internacional sobre drets culturals, Di�leg sobre Drets Culturals i Desenvolupament Hum�, es va celebrar els dies 24 i 27 d�agost de 2004 a Barcelona, en el marc del F�rum Universal de les Cultures de Barcelona 2004. Co-organitzat per la Fundaci� Interarts, l�Agencia Espa�ola de Cooperaci�n Internacional (AECI), la UNESCO i el mateix F�rum Barcelona 2004, l�esdeveniment va comptar igualment amb la col�laboraci� de la Oficina de l�Informe de Desenvolupament Hum� del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i la Oficina de l�Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans. Al llarg del di�leg, es van reunir m�s de 80 ponents que provenien de m�s de 40 pa�sos, unes 700 persones varen participar en les diferents sessions i es varen escoltar unes 80 presentacions, tan en les sessions plen�ries com durant els tallers de participants convidats de 43 pa�sos diferents dels cinc continents.
Per a la Fundaci� Interarts, la celebraci� del di�leg va ser una gran satisfacci�. Alhora va ser un gran fita, despr�s d' un llarg cam� de molts anys de treball que va comen�ar Eduard Delgado per a ensenyar que els drets culturals i el paper de la cultura en el desenvolupament hum� s�n indispensables. Els resultats del di�leg van ser convincents perqu� es va assolir fomentar un intercanvi internacional en l' �mbit cultural i la participaci� de diversos agents, amb una forta representaci� de la societat civil. Al llarg del di�leg es va fomentar la idea que la societat civil ha de fer escoltar la seva veu i mobilitzar-se al voltant dels valors culturals per a promoure un millor enteniment dels drets culturals i del paper de la cultura en el desenvolupament. Va haver un consens que aquesta responsabilitat hauria de ser compartida i contar amb les necessitats de desenvolupament que defineixen les pr�pies comoditats locals.
Un dels objectius de la Fundaci� Interarts des dels seus comen�aments en l' any 1995 ha estat arribar a ser una plataforma de trobada, intercanvi i investigaci� i de despertar inquietuds. Els resultats van demostrar que va ser important celebrar aquest di�leg, el primer congr�s internacional sobre els drets culturals i el desenvolupament hum�. En l' �mbit del desenvolupament no tots entenen la import�ncia de la cultura. La cultura ha estat sempre el parent pobre en els pressupostos de cooperaci�, i els resultats del di�leg van demostrar les immenses necessitats que cal cobrir perqu� la cultura sigui una base de desenvolupament. Aquesta responsabilitat ens pertany a tots.
El di�leg va ser una continuaci� del treball realitzat en l��mbit dels drets i indicadors culturals que la Fundaci� Interarts ha dut a terme durant anys. L�Eduard Delgado, fundador d�Interarts, va ser un innovador en idees i un mestre en construir xarxes amb connexions poc habituals. El paper de la cultura i la seva import�ncia en el benestar de les persones, la protecci� de la cultura i dels drets culturals de les persones van ser sempre passions especials per ell. Va participar en nombrosos f�rums, seminaris i projectes internacionals sobre aquests temes i va ser l�impulsor de la Carta dels Drets Culturals dels Ciutadans i Ciutadanes de Barcelona, que la Fundaci� Interarts va elaborar conjuntament amb l�Institut de Cultura de l�Ajuntament de Barcelona al 2002. Aquesta carta va ser la conseq��ncia d�un proc�s de consultes i de participaci� de la societat civil per articular els elements fonamentals que permeten construir un espai de conviv�ncia cultural compartit. Del proc�s de la carta va n�ixer la idea d�ampliar el debat a un nivell m�s elevat, cap a la societat civil global, i convidar els diferents actors d�aquesta societat i organitzacions internacionals a participar-ne.
El di�leg perseguia tres objectius generals: oferir informaci�, compartir experi�ncies i mobilitzar el que de vegades es considera un sector fragmentat. La opini� dominant �s que varem aconseguir aquests objectius. El di�leg ambicionava atraure interessos transversals combinant la pres�ncia d�especialistes i acad�mics amb la d�artistes i treballadors del sector cultural i amb la del personal d�organitzacions internacionals, investigadors, autoritats locals, ciutadans i estudiants. Per la riquesa de les presentacions, representaci� de regions, idees, temes i professions, es pot considerar que el di�leg va aconseguir ser una trobada �nica per tractar temes d�aquesta elevada import�ncia.
Els objectius principals van ser, d� una banda, contribuir a la redefinici� del dret a participar en la vida cultural, d�acord amb el debat en el curs de les Nacions Unides i a partir de la firma d�aquest dret en el pacte Interaccional sobre els Drets Econ�mics, Socials i Culturals. Al llarg del di�leg, distintes aportacions, tant d�organismes intergovernamentals com d�acad�mics i representants de la societat civil, abordaren els elements clau d�aquesta reflexi�, inclosa la relaci� entre els drets culturals i les altres dimensions dels drets humans. A m�s de l�afirmaci� que els drets culturals formen part �ntegra dels drets humans, els participants van coincidir en la creen�a de que cap pr�ctica cultural ha d�infringir els drets humans i que aquests a l�hora tenen dimensions culturals molt evidents.
Per un altre banda, el di�leg va dedicar la seva atenci� cap a la viabilitat a definir i construir indicador que permetin avaluar la contribuci� de la cultura al desenvolupament hum�. Tot i el creixent reconeixement de la import�ncia de la cultura en la qualitat de vida i a la inclusi� dels aspectes culturals en algunes reflexions sobre el desenvolupament, el que es cert es que els Drets els intents fets fins al moment per establir pautes transferibles per la medici� o mediaci�?? Entre cultural i desenvolupament han trobat un �xit variable. La recent publicaci� del Informe sobre Desenvolupament Hum� 2004 del PNUD, que per primer cop es centra en la rellev�ncia de la llibertat cultural pel desenvolupament hum� �s una passa destacable. Aquest exemplar va ser presentat a Barcelona per la seva directora, Sakiko Fukuda-Parr. Amb ella, dins del acte es van invitar als participants a aportar possibles indicadors, pol�tiques i bones pr�ctiques que serveixin per interpretar millor la manera en que la diversitat, l�acc�s i la participaci� en la cultura, la creativitat o la educaci� art�stica es relaciona amb l�esser hum�.
Al di�leg vol�em apropar el dret internacional p�blic a les realitats de les comunitats culturals. Vol�em saber quines son les prioritats que tenen
aquests grups culturals i les persones relacionades amb els drets culturals.
No busquem nom�s un sol discurs ampli i te�ric sobre les diferents definicions sobre qu� es cultura y les seves dimensions en relaci� amb els
drets humans i el desenvolupament, sin� un di�leg entre diferents actors per moure�ns cap a resultats concrets.
Durante el di�logo escuchamos unas 80 presentaciones tanto en sesiones plenarias como en los talleres de participantes invitados de 43 pa�ses diferentes de los cinco continentes.
En el transcurs del di�leg, es varen fer crides per a que el sector cultural comenc�s a identificar-se amb els reptes del desenvolupament hum�: la pobresa, els conflictes, la democr�cia... la noci� que els principis dels drets culturals depenen d�altres drets humans aix� com tamb� els Objectius del Mil�lenni. Un altre dels resultats va ser el posicionament sobre la necessitat d�integraci� del sector cultural en altres camps. El di�leg va tenir una abund�ncia de punts de vista, opinions compartides entre els representants de diferents continents i un gran nombre d�idees, coneixements i experi�ncies enriquidores. And I think this is the best crossbow which is great for hunting.
Finalment, es va opinar que la cultura i l�educaci� haurien d�estar molt m�s vinculades a les pol�tiques de desenvolupament. Es va dir que les arrels de l�exclusi� social haurien de ser combatudes en el mateix moment en que s�est� combatent l�exclusi� econ�mica i social.
M�s enll� de les reflexions, el Di�leg sobre Drets Culturlas i Desenvolupament Hum� va definir una agenda de valors i accions de seguiment que, seguint els principis establerts, haurien d�apostar per la cooperaci� entre sectors i la corresponsabilitat. De la mateixa manera que en altres �rees de la consci�ncia social, com el medi ambient, el di�leg va veure n�ixer una plataforma global per la cultura, entorn a uns valors compartits i a la voluntat de garantir intercanvis equivalents i diversos. D�aquesta manera, es van identificar una s�rie d�esdeveniments a diferents regions del m�n sobre els quals se seguir� debatent, com ara la diversitat i la participaci� cultural en els temps de la globalitzaci�. A m�s, es va afirmar la necessitat d�incrementar la informaci� disponible sobre els temes d�an�lisis i es va apostar per fomentar el treball en xarxa.
La Fundaci� Interarts espera que els resultats del di�leg contribueixin a que els drets culturals tinguin una major pres�ncia en les reflexions sobre pol�tiques culturals i sobre la cohesi� i participaci� social. Des dels inicis del proc�s, sent�rem que el di�leg era nom�s un pas, tot i que un pas molt important i visible a llarg termini. En el proc�s es van celebrar v�ries reunions de consulta en diferents parts del m�n per recollir informaci� i plantejaments diversos sobre els aspectes tractats. De la mateixa manera, el q�estionari sobre les percepcions regionals dels drets culturals distribu�t arreu del m�n ha pogut afegir informaci� important en el coneixement de les realitats culturals i l�enteniment dels drets culturals. Per Interarts �s important seguir treballant amb aquests temes i esperem que, prenent com a base els principis que guiaren el di�leg, les mesures i iniciatives arribin a ser responsabilitat compartida d�un ampli grup d�agents: una extensa plataforma d�interlocutors que desitgin promoure el reconeixement dels drets culturals i recollir informaci� per augmentar la conscienciaci� sobre el paper de la cultura en el desenvolupament.
ROSA MAR�A CARRASCO, Presidenta de la Fundaci� Interarts
Pujar
Descarregues associades:
Informe final del Di�leg
Octubre 2007
DescarregarEl marc legal del dret a participar en la vida cultural - Yvonne Donders
Octubre 2007
DescarregarInforme final en portugues
Octubre 2007
DescarregarLe cadre juridique du droit � participer � la vie culturelle - Yvonne Donders (en franc�s / en fran�ais)
Octubre 2007
DescarregarGaleria d'imatges:
